Barri Gòtic de Barcelona: mites i llegendes

Avui parlarem d’un petit recorregut pel Barri Gòtic basat en mites i llegendes de Barcelona (podeu veure el recorregut en un mapa al final del post).

Començarem per les restes de 4 columnes romanes (3 de les quals són originals del temple) que hi ha a l’edifici on és el CEC (Centre Excursionista de Catalunya), en un carreró, el carrer del Paradís, que uneix la plaça de Sant Jaume amb el carrer de la Pietat. Aquestes columnes, restes de l’antic temple d’August, són al punt més alt de la ciutat (16,9 m), al Mont Tàber, que és on es va establir la ciutat romana. Aquestes restes, i moltes d’altres que s’han anat trobant per Barcelona, ens aclareixen els nostres orígens més llunyans després dels ibers.

Per no atorgar a Barcelona uns orígens tan «banals», al llarg dels anys van sorgir diverses llegendes que dotaven Barcelona d’una història més original.

D’una banda, es va dir que l’origen era grec i que el fundador de la ciutat va ser Hèrcules. En un dels seus nombrosos viatges es van dispersar nou naus; vuit van aconseguir reagrupar-se i van començar a buscar la novena, que van acabar trobant amarrada a la muntanya de Montjuïc. Els tripulants es van enamorar del lloc i hi van fundar la ciutat que es diria Barca (barca) Nona (novena), Barcanona. També es diu que Hèrcules va conèixer una noia molt bonica, Pirene, de qui es va enamorar bojament, però amb qui no va compartir el seu amor més de 2 mesos perquè els viatges no li permetien quedar-s’hi més temps. I d’aquí ve el nom dels Pirineus.

D’altra banda, se’n va atribuir l’origen als cartaginesos, a Amílcar Barca, pare d’Anníbal, que va arribar en aquestes terres i va fundar la ciutat, a la qual va posar el seu cognom, Barca.

Etimològicament, a aquests orígens se’ls troba un sentit totalment acceptable, però no tenen cap base històrica ni arqueològica.

Precisament pel carrer d’Hèrcules anirem cap a la plaça de Sant Just, una plaça tranquil·la i amb molta història. Allà hi ha una font gòtica del segle XIV. Diu la llegenda que la va fer Joan Fiveller, que, caçant pels boscos de Collserola, va trobar una vena d’aigua i la va canalitzar fins aquí, a prop del seu palau; encara avui funciona. Va ser la primera font pública important de la ciutat i és la més antiga de Barcelona. A dalt d’un dels laterals de la font s’hi endevina un falcó que atrapa una perdiu, en honor del seu creador i de les seves caceres.

En aquesta mateixa plaça hi ha també la basílica dels Sants Just i Pastor, una església gòtica dedicada a dos nens, Just i Pastor, màrtirs del cristianisme. Alguns autors afirmen que el mite dels màrtirs Just i Pastor és la cristianització dels germans Càstor i Pòl·lux. També es diu que es va construir sobre un antic temple de culte a Mitra. El mitraisme era una religió mistèrica de tipus iniciàtic molt estesa durant l’Imperi romà. A dins hi ha unes valuoses piques d’aigua beneita d’estil bizantí que provenen d’una antiga capella visigòtica que hi havia en aquest lloc. Com a curiositat, aquesta església tenia un privilegi curiós per als ciutadans de Barcelona que es va mantenir fins al 1995: una persona en perill de mort podia testar davant de dues persones i, si aquestes anaven després a l’església i repetien a l’altar, sota jurament, el que havia dit el moribund, allò tenia valor de testament legal.

I, finalment, el Palau Moxó, palau dels marquesos de Sant Mori del segle XVIII, que destaca per la decoració floral de la façana.

Diuen que per sota de la plaça hi passa un riu subterrani que et fa sentir la calor que desprèn, i que en surts amb les energies renovades.

Si ens endinsem en els carrerons del Call, l’antic barri jueu de l’època medieval, veurem que conserva l’estructura de passatges estrets i caòtics. Entre aquests carrerons hi ha la Sinagoga Major, que diuen que és la més antiga d’Europa. Al costat dret de la llinda de la porta s’hi veu un forat, la mezuzà, que identifica una casa jueva i recorda que s’han de tenir presents les pregàries en entrar o sortir d’un habitatge. Els jueus van viure en aquest barri durant molts anys a l’edat mitjana. Protagonistes de moltes injustícies, a Barcelona també van ser víctimes d’expulsions i d’assassinats. Quan es va desmantellar el barri, es van aprofitar les pedres de les cases i dels cementiris per construir-ne d’altres, i per això en alguns racons del Barri Gòtic (per exemple, al carrer dels Comtes) hi podem veure murs amb alguna inscripció en hebreu.

Abans d’anar a la plaça del Rei, passarem per sota del pont del Bisbe, un pont d’estil neogòtic que uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges. Una altra llegenda, aquesta més recent, diu que mirar la calavera que hi ha just al centre de la part de sota del pont porta mala sort. Més endavant explicarem com desfer-nos d’aquest malefici. 😉

Ja som a la plaça del Rei. En aquesta plaça hi havia el Palau Reial Major, la residència dels comtes de Barcelona, on hi ha el Saló del Tinell. A la mateixa plaça, a mà dreta, trobem la capella de Santa Àgata i, a mà esquerra, el Palau del Lloctinent, un conjunt històric del segle XIV.

La plaça va fer de mercat durant molt de temps, fins que un dia el rei se’n va cansar i va decidir que no s’hi faria més, perquè l’enrenou que s’hi armava cada dia no el deixava dormir. En aquesta mateixa plaça hi vivia el botxí. La feina de botxí era molt dura i ningú no la volia fer. Durant un temps, es deixava en una cantonada una bosseta de diners amb les eines de l’execució, i algun voluntari s’emportava el paquet i es presentava l’endemà per fer la feina. Va començar a passar que no es presentava ningú, perquè ser botxí era motiu de rebuig. Aleshores es va nomenar botxins oficials els carnissers, que eren experts en el maneig de les eines necessàries per a una execució. El gremi, després de patir algun que altre suïcidi de qui es negava a executar, va decidir que no ho tornarien a fer mai més. Així que, finalment, es va haver de crear un càrrec oficial per a aquest personatge, que treballaria com a funcionari reial i amb alguns beneficis afegits: entre d’altres, se li cedia una caseta annexa a la capella de Santa Àgata i les restes i despulles de les persones executades, que després podia vendre. En aquest sentit, les sabates dels executats eren molt apreciades, perquè es deia que, posades a l’entrada, protegien la casa dels mals esperits.

Abans d’arribar a la plaça de Sant Felip Neri i acabar el recorregut, ens acostarem a la Casa de l’Ardiaca, al carrer de Santa Llúcia, on al segle XII vivia la jerarquia eclesiàstica dels ardiaques, mentre es construïa la catedral. La casa es va reformar al segle XV a l’estil dels palaus de l’època. Com que la casa limitava amb la muralla romana, el pati interior, que en aquella època acostumava a ser al centre, es va haver de construir a l’entrada. En aquest petit pati hi ha una font on cada Corpus un ou balla sobre el raig d’aigua: és la tradició pròpiament dita de «l’ou com balla». Abans d’entrar a la casa, al costat dret de l’entrada, hi ha una bústia modernista, obra de Domènech i Montaner, de quan la casa havia estat la seu del Col·legi d’Advocats: unes orenetes recorden que el correu hauria de ser ràpid, i una tortuga mostra la realitat. Doncs bé, si acariciem la closca de la tortuga, ens traiem de sobre la mala sort que ens ve de la calavera.

Ara, per acabar el recorregut, anirem a la plaça de Sant Felip Neri, la plaça amb més encant de Barcelona. En aquesta plaça hi ha l’església de Sant Felip Neri, d’època barroca. També hi ha el Museu del Calçat (actualment tancat), perquè era una zona on es concentraven els gremis.

Una falsa llegenda, que va néixer al segle XX al voltant dels forats que es veuen a les parets de la plaça, diu que eren d’afusellaments de la Guerra Civil. La pura lògica i el raonament, després d’observar els forats, ens allunyen d’aquesta idea, perquè són forats de totes les mides, formes i altures. En realitat, és la metralla d’una bomba que va esclatar a prop. Com a curiositat, en aquesta plaça s’hi va rodar una escena de la pel·lícula «El perfum».

Tot i que al Barri Gòtic queda molt per descobrir, fins aquí el recorregut de mites i llegendes.

I de la catedral de Santa Eulàlia, que té molt per explicar, en parlarem un altre dia.

Mostra Ruta pel Barri Gòtic: mites i llegendes en un mapa més gran