Sortida nocturna en un vagó de metro de 1924
La veritat és que TMB té molt bones iniciatives, i el passeig subterrani en metro per la història de Barcelona n’és una. Aquest dijous passat va treure a lluir uns quants vagons de la sèrie 300, els que el 30 de desembre de 1924 van inaugurar el Gran Metropolitano de Barcelona i que van estar en servei més de 60 anys, fins al 1987. Algú se’n recorda?
L’exterior del tren és granat, negre i daurat, i es conserva de meravella. A l’interior, amb fluorescents incorporats el 1949, no s’hi veu una diferència abismal amb els d’ara. Però té gràcia veure els petits rètols d’època com «Prohibido terminantemente escupir», cartells que avui ja no existeixen, però que podrien continuar vigents.
L’arrencada del metro va ser força brusca i més d’un va perdre l’equilibri, cosa que va fer escapar alguna rialla i va fer més fàcil traslladar-nos en el temps.
Durant el viatge ens van acompanyar dos revisors disfressats d’època, i vam comptar amb la inestimable presència de Gaudí, que anava explicant la història del metro de Barcelona.
El que no em va agradar va ser l’aglomeració de gent. M’hauria estimat més pagar una mica més i ser uns quants menys, perquè si els vagons tenien 24 seients, devíem ser unes 50 persones per vagó. Si més no, aquesta va ser la sensació.
Part de la gràcia del recorregut era que es feia un transbord i s’arribava a una estació fantasma dels anys 60 que no es va fer servir mai com a tal. Havia sentit a dir que la decoraven especialment per a l’ocasió, però no va ser així, i no deixava de ser una estació com qualsevol altra; això sí, amb un petit refresc i un piscolabis de xocolata que, a aquelles hores de la nit i pensant en les hores que em quedaven per dormir, m’hauria estimat més estalviar-me.
