La Fira de Santa Llúcia de Barcelona
La Fira de Santa Llúcia, amb 224 edicions, és la fira més antiga de Barcelona.
La primera data que se’n coneix és del 1786, i la trobem al «Calaix de sastre», el dietari personal en 52 volums de Rafael d’Amat, baró de Maldà, que es va dedicar a narrar els esdeveniments i els costums socials de la Catalunya de la seva època, del 1769 al 1819. En una crònica del seu dietari explica que el 13 de desembre, dia de santa Llúcia, verge i màrtir, hi va haver festa a la Catedral, a la capella i a l’altar on es venera la imatge de la Mare de Déu; que fora, als claustres, amb la fira davant del seu carrer, hi havia moltes parades de pessebres, figures de fang i de cartró, imatges de sants, pastors, animals…, que feien que hi hagués una gentada, i que dins de la Seu la gent sentia missa i resava a la Verge perquè els conservés la vista amb claredat.
Des d’aleshores la fira de Santa Llúcia, sense perdre les seves tradicions, ha anat evolucionant, i les parades, que abans eren de taulons i envelats, ara són casetes de fusta. Una part dels motius nadalencs, això sí, continuen sent els mateixos: figures de fang del naixement, pastors, animals, pessebres, caga tions, guarniments diversos; d’altres són aportacions més recents, com els arbres de Nadal o els pares Noel. En tot cas, la figureta estrella, com cada any, és el caganer, al qual posen tota mena de cares de personatges.
En definitiva, m’encanta aquesta fira, i cada any intento anar-hi, perquè fa olor de tradició i em recorda la infància. Tot i que aquest any crec que sobren unes quantes parades que no venen RES relacionat amb el Nadal, i en faltaria alguna que vengués xocolata calenta o alguna altra cosa per menjar i entrar en calor.
Dates: del 3 al 23 de desembre de 2010
Web de la Fira de Santa Llúcia
Més fotos de la fira de Santa Llúcia.
