Coneixeu les fonts Wallace? Si no les coneixeu, potser alguna vegada us hi heu fixat sense voler, perquè, tot i que són discretes, tenen molta gràcia i són en llocs força concorreguts.

Font Wallace, Barcelona

Són unes fonts de ferro forjat, de color verd fosc, amb 4 cariàtides que sostenen una petita cúpula. Cada figura, diferent de les altres, representa una virtut: la Bondat, la Simplicitat, la Caritat i la Sobrietat, que alhora representen les 4 estacions de l’any: l’hivern, la primavera, l’estiu i la tardor, respectivament.

Aquestes fonts tenen l’origen a París. Richard Wallace, d’origen britànic i amb una gran fortuna, va decidir posar-la al servei de la ciutat de París per finançar projectes socials. Entre d’altres, va finançar la construcció d’un centenar de fonts, amb un objectiu de salut pública i alhora artístic. La feina es va encarregar a l’escultor Charles Lebourg amb unes instruccions clares: havien de ser prou grans perquè es veiessin de lluny, però sense trencar l’harmonia del paisatge; havien de combinar utilitat i estètica, tenir un preu raonable i estar fetes d’un material durador i fàcil de treballar.

A més de les fonts de París, se’n van fer unes 50 més, que es van regalar a diverses ciutats del món. D’aquestes, 12 van anar a parar a Barcelona, com a regal a Rius i Taulet per l’Exposició Universal del 1888.

Avui, d’aquelles 12 només en queden 2: una a la Rambla, davant del Museu de Cera, i una altra a la Gran Via, cantonada amb el passeig de Gràcia. N’hi ha d’altres per la ciutat, que s’anomenen neo-Wallace perquè es van fondre a partir dels motlles antics, però no són originals de l’època.

Mostra Fonts Wallace en un mapa més gran