Al cor del Raval s’amaga una joia que té els orígens al segle IX: la parròquia de Sant Pau del Camp. Dels seus inicis més remots no en queda gran cosa: només podem veure a la façana dos capitells visigòtics de marbre i, a l’interior, la làpida sepulcral del qui diuen que en va ser el fundador, Guifré II.

Església de Sant Pau del Camp, Barcelona

L’entorn on és ara, enmig del Raval bulliciós, no té res a veure amb el d’aleshores: al mig de camps de conreu (d’aquí ve el nom, Sant Pau del Camp), fora de les muralles de Barcelona, vulnerable i atacada diverses vegades al llarg del temps.

El 1879 va ser declarada monument nacional.

La parròquia que avui podem veure, que en el seu moment va ser monestir, és d’estil romànic, del segle XII. És d’una sola nau amb planta de creu grega, i el petit claustre és únic per la forma dels arcs.

Personalment, trobo que és l’església amb més encant de Barcelona. Tant, que m’hi caso al desembre! 🙂