Un últim adeu a la joguineria Monforte
I continuem acomiadant botigues emblemàtiques de Barcelona que no poden assumir els nous lloguers. Aquesta vegada es tracta de la joguineria Monforte, situada a la plaça de Sant Josep Oriol, davant de Santa Maria del Pi.
Demà, dia 5, vigília de Reis, serà l’últim dia que la botiga obrirà al públic. Un adeu trist, ens explica la Mercè, la nora dels Monforte, que fa 40 anys que és darrere el taulell atenent amb aquell somriure que la caracteritza.
La botiga va obrir les portes el 1840 i fins ara hi han passat quatre generacions, venent tota mena de joguines i jocs, des de trencaclosques, cartes, nines i jocs de taula fins a fabuloses taules de billar (Billar de Precisión Monforte-Domingo). De fet, el sogre de la Mercè, Domingo Monforte, havia estat campió del món de billar als anys 50.
Avui hem passat per la botiga per veure què ens podíem quedar de record i hem estat parlant amb la Mercè. Per casualitat ens hem assabentat que un cosí germà del meu pare havia treballat durant anys a la botiga, i pels cognoms la Mercè s’ha recordat del meu avi, «un senyor molt alt, molt elegant amb pajarita», ens diu, que tantes vegades havia passat per la botiga, sobretot per les festes de Nadal, per comprar els regals dels seus néts.
La Mercè, resignada, es va desfent de tota la botiga dia rere dia a preus molt competitius. Fins i tot ven el mobiliari! El meu germà s’ha quedat un tamboret graciós, on seien els dependents. Quants culs cansats hi deuen haver segut!
M’entristeix acomiadar petits comerços de tota la vida. Petits records que s’esvaeixen amb el canvi, amb el temps, amb les generacions… i arribarà un moment que ningú no se’n recordarà.
La Mercè ens explica que passarà a ser una xocolateria i que mantindrà les rajoles del terra i algunes de les fustes que formen la botiga actual. Esperem que el canvi no sigui devastador i que un petit tac de billar pengi d’una paret en record de l’últim negoci, que va durar 173 anys.
