La font de la Budellera, al parc de Collserola, va ser en els seus anys d’esplendor una font gairebé «miraculosa». Molta gent hi anava a omplir garrafes d’aigua pensant (i potser era veritat) que era una aigua molt més pura, que venia del bosc. Fins que en un moment donat s’hi va posar un cartellet que deia: «No se asegura la potabilidad del agua», just després de les obres de la torre de comunicacions, i aquí es va acabar la llegenda.

L’origen del nom no és clar… pot venir de «budells», i els motius poden ser diversos:

  • Perquè es deia que era bona per als budells: miraculosa, com dèiem.
  • Perquè per aquella zona s’hi llençaven budells d’animals morts. (Aquest origen no em sembla gaire atractiu…)
  • Perquè a prop hi havia una casa on feien cordes per a instruments amb budells d’animals.

Aquesta font, obra de l’arquitecte paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier, ja té els seus anyets (1918), com es veu en el desgast de la cara.

Parc de Collserola

La font es va restaurar el 1988 i és en una zona on es pot parar a berenar, amb un porxo petit, taules de pedra i unes quantes escales que faran jugar els més petits.

Per arribar-hi des de Barcelona s’agafen els Ferrocarrils Catalans en direcció a Terrassa o Sabadell i es baixa a la parada «Peu del Funicular». Allà s’agafa el funicular (inaugurat el 1906, tot i que l’han renovat de dalt a baix i ja no li queda ni rastre del seu antic «look») i es baixa a l’última parada, Vallvidrera.

Sortim a una plaça i des d’allà pugem les escales que queden a mà dreta i seguim recte pel «camí dels Algarves» fins a arribar al «carrer de les Alberes», que agafarem cap a l’esquerra. I no al primer carrer, sinó al segon, el «carrer de Can Basseda», girarem a l’esquerra i seguirem tot recte per aquest camí fins a una cruïlla, on continuarem pel «carrer de Gabriel Ferrater» fins a arribar al «carrer de la Budellera».

En entrar al parc de la Budellera (part de la serralada de Collserola), us dona la benvinguda amb la mà dreta un pelegrí amb una curiositat: té la cara de l’antic propietari de la casa on us rep (el marquès de Saint-Innocent). Popularment, però, es deia que era sant Francesc d’Assís, fundador de l’orde franciscà i protector dels animals. Fos qui fos, de jove tenia la mà que ara li falta i duia un bastó.

Parc de la Budellera, Vallvidrera

Un cop a dins, tindrem 3 camins per triar, i el de l’esquerra és el que ens porta a la font de la Budellera. És de baixada i és un passeig curt i agradable, a l’ombra, entre pins i alzines. S’hi arriba per unes escales de pedra i, en alguns trams, podeu gaudir de les vistes del parc de Collserola amb el Tibidabo al fons.

Parc de CollserolaDe tornada farem el recorregut en sentit invers i, un cop a l’estació del funicular, abans de tornar a la ciutat, podeu pujar al terrat i veure Barcelona des d’una altra perspectiva.

Funicular de VallvidreraI si us animeu, abans de tornar a la ciutat podeu anar a Casa Trampa i prendre una tapa de pernil de Jabugo o unes mandonguilles i una copeta de vi. És un restaurant emblemàtic de cuina catalana que hi ha a la plaça de Vallvidrera.