El mercat de la Boqueria

La Boqueria és un mercat que sempre m’ha atret per moltes raons. Les principals són els seus colors, les olors i l’ambient. Ja fa uns anys hi vaig anar a fotografiar-ne els encants, però sempre costa reflectir allò que vols transmetre.

El mercat de la Boqueria va tenir diversos emplaçaments des dels seus orígens, que daten del 1217. Però no va ser fins al 1840, a causa d’una dinàmica creixent de mercats ambulants que demanaven una estructura, que es va col·locar la primera pedra d’aquest mercat tal com és i allà on és ara.

L’origen del nom de la Boqueria, nom que també rep l’anomenat mercat de Sant Josep, és objecte de controvèrsia; la teoria més acceptada diu que podria venir de les taules de venda de carn de cabra o de boc (el mascle de la cabra) que s’hi despatxava.

Actualment la Boqueria és el mercat estrella de Barcelona. El seu emplaçament, la seva estructura, la columnata d’estil jònic que l’envolta i l’ambient que s’hi respira en fan un dels mercats més emblemàtics no només de Barcelona, sinó del país.

Les 12 del migdia. La Boqueria bull. Colors, olors i sons es barregen en un mar de sensacions. S’hi pot veure tota mena de personatges, des de turistes fins a criatures que acompanyen els avis a fer una bona compra.

En una de les primeres parades de la porta principal veiem un cartell cridaner, posat estratègicament, que convida a entrar tothom qui potser no coneix els encants del mercat. L’entrada majestuosa es converteix en un passadís ample envoltat de verdures i fruites que s’han anat adaptant al gust del vianant. Aquest passadís és l’artèria principal del mercat, i al llarg seu s’hi van creuant carrerons més estrets, a l’estil medieval.

Una llum zenital intensa il·lumina l’entrada i s’esvaeix al llarg del passadís, on els llums d’acer, perfectament alineats, compleixen la seva feina d’il·luminar la foscor de l’entorn. L’estructura de ferro del sostre es manté amb el pas del temps.

Però no només hi entren turistes, al mercat. Pels seus carrerons estrets, gairebé intransitables per la quantitat de carros que s’hi creuen, hi ha la gent que vol menjar un bon plat als petits restaurants del centre i els compradors fidels: els que compren cada dia, els que ho fan un cop per setmana i els que hi van de tant en tant. S’hi veu tota mena de gent, de diferents edats, cultures, religions, països, etc.

Enmig de la remor es distingeixen frases ancestrals com «¿Querrá lo de siempre señora Pepita?» «¿A cómo va el quilo?» «Perdone, pero iba yo antes».

La tecnologia es fa esperar i el més modern que s’hi veu són balances metàl·liques i ganivets de fulla esmolada. Mans expertes fan la seva feina a un ritme frenètic. Cada aliment té el seu estri. Com, per exemple, el coco, que a cops de martell s’aprofitarà, no pel líquid, però sí per la polpa. Mans amb guants i sense, velles i joves, canells amb rellotge i sense, pells de diferents tonalitats… Darrere de cada feina hi ha un expert, la majoria actius des de ben d’hora al matí.

D’una parada a l’altra, els colors i les olors dels aliments no passen desapercebuts. Hi podem trobar tota mena de menjar. El més abundant són les fruites, les verdures, el peix i la carn. Però també hi podem trobar llaminadures, que no només compren les criatures sinó gent de totes les edats, bolets, fruits secs, insectes, ous, etc. Adaptant-se a les noves tendències del consumidor d’avui, hi podem trobar macedònia envasada en carmanyoles de plàstic.

Als voltants de la Boqueria també hi ha vida. Restaurants i altres parades voregen el mercat entre les columnes jòniques. Un dels restaurants típics del lloc és el bar Pinotxo. Sota les arcades, a recer del sol, unes romaneses fan un mos per continuar demanant.

Les 12 de la nit. Arriba la calma. Mentre per la Rambla passeja un mar de gent, el silenci i la solitud emparen el mercat de la Boqueria. Els seus passadissos solitaris criden ànimes nocturnes a buscar-hi aixopluc. Ànimes que esperen. Esperen el dia que tot sigui millor.

Un cuiner surt a descansar per una porta del darrere. S’encén el cigarret i l’envaeix la tranquil·litat. Amb uns minuts de repòs n’hi ha prou per recuperar forces i tornar a la dura feina del restaurant. Em diu que vagi amb compte, que no són llocs per anar-hi sola amb la càmera. Se senten veus de fons, rialles, motos; una conversa entre prostitutes sobresurt per damunt de la remor. «Si bonita, si que tengo un pitillo», li diu l’una a l’altra. Els pregunto si els puc fer una foto, però la resposta és evident: «chiquilla, ¡aquí cobramos por todo!» Els somric i els dono les gràcies. Aquests personatges exerceixen una professió ancestral que no entén de països.

M’allunyo per un passadís una mica més transitat per arribar a la part del darrere de la Boqueria. De tant en tant, un grup de gent jove travessa aquest carrer de pas sense fer cap cas d’aquelles parades que, sense el seu color, passen desapercebudes.

Un grafit a la paret del fons ens acosta als nostres temps i mostra com l’art de carrer pot decorar una ciutat. Aquests traços d’art modern també treuen el cap, més discretament, a les dues columnes que tenim en primer pla, on un petit cor ens insinua un amor passatger.

Una paperera acabada de buidar sembla gronxar-se al compàs del silenci. La seva presència és inútil: l’incivisme nocturn s’ha apoderat de la ciutat, i restes de gots de plàstic i altres deixalles, avergonyits, es volen amagar darrere l’ombra que projecta la paret.

Al cel, uns raigs de llum que provenen del palau de Montjuïc, que en el seu moment es van fer servir com a focus de defensa antiaèria durant la guerra, es veuen a la llunyania i donen un aire de grandiositat al mercat, que a aquestes hores de la nit ha quedat reduït a estructures de ferro i metall que esperen l’alba.

Quan arribo a la part del darrere de la Boqueria m’adono que no està del tot en calma. Els seus carrers silenciosos i foscos amaguen els que s’encarreguen de recollir les escombraries. És el moment de llençar les deixalles.

Davant d’aquesta visió es confon el nou amb el vell. Un aparcament separa unes parets decrèpites d’un restaurant de moda. D’una banda, uns lavabos públics enmig de runa esperen que algú els faci servir, i una pila de roba a terra, en un altre temps útil per a uns, passa a ser un mercadet per a uns altres; mentrestant, a l’altre extrem es parla de política, de les vacances, de la família, de la feina, etc.

I així van passant els dies. Quants secrets ens podria explicar aquest mercat! Quantes coses ha viscut! I el pas del temps es va reflectint en la seva estructura, les parades, els carrerons, els fanalets… però el mercat continua aquí, amb la força del primer dia, amb milers d’històries per explicar que van quedant en l’oblit.

Per veure’n més fotos, aquí.

Adreça: la Rambla, 91, 080021 Barcelona

Obert cada dia de 6 a 21 h. Tancat els diumenges.

Mostra El mercat de la Boqueria en un mapa més gran