Cementiri del Poblenou

Feia dies que em rondava pel cap visitar aquest recinte (el cementiri del Poblenou), fins que l’altre dia se’m va acudir anar-hi al migdia. Mala idea, perquè el sol, en tota la seva voluptuositat, cremava sense pietat el món dels morts i el dels vius. Però allà érem, el silenci i jo, disposats a compartir la solitud durant el recorregut que vaig improvisar sense haver-me informat gairebé de res. Un fullet que vaig agafar a l’entrada indicava els punts de més interès i proposava un recorregut que vaig decidir no seguir en l’ordre establert. De sobte, un estat de pau va inundar el món sencer i el temps es va aturar. Es va aturar a cada un dels nínxols del cementiri, es va aturar a les fotos esgrogueïdes posades com a record, es va aturar a les flors de plàstic i a les flors seques, es va aturar als panteons, a les estàtues i a cada un dels epitafis.

Els orígens del cementiri del Poblenou (o cementiri Vell o de l’Est) es remunten a l’any 1775, quan el bisbe Josep Climent va fer un primer intent de crear un cementiri, que havia de ser el primer cementiri fora muralles per enterrar-hi els barcelonins. En poc temps, les tropes napoleòniques van destruir aquest fossar perquè interferia en les estratègies militars de defensa. De tota manera, ningú no volia ser enterrat en aquell lloc profà, allunyat de la ciutat i fora de les esglésies, de manera que se’n va fer poc ús i només hi anaven a parar els pobres que morien als hospitals. D’aquell primer cementiri avui no en queda res.

En aquella època els petits cementiris de les esglésies començaven a estar plens a vessar, i no era estrany trobar despulles al riu Besòs. La insalubritat començava a ser un problema, i va ser el 1819 quan es va crear l’actual cementiri del Poblenou, impulsat pel bisbe Pau Sitjar i reconstruït per un arquitecte italià, Antonio Ginesi, que cinc anys després seria enterrat en aquest mateix cementiri amb només 33 anys. Després de la seva mort es van anar introduint canvis al projecte inicial per treure més rendiment de l’espai.

D’estil neoclàssic i amb influències egípcies, es diu que, tot i que no se’n té constància, Ginesi podria haver estat maçó, per l’ús d’un símbol clau com la piràmide. A la façana principal, a cada costat de l’entrada, hi trobem unes formes piramidals amb una obertura al centre: l’ull que tot ho veu. L’obra va ser criticada pel seu estil arquitectònic, que a més es distribuïa en quatre zones amb nínxols uniformes, d’acord amb els nous valors morals i ideals socials que s’anaven imposant a la ciutat.

La classe burgesa, que volia fer ostentació fins i tot després de morta, demanava una zona de panteons, i així va ser com a mitjan segle XIX es va ampliar el cementiri per donar resposta a aquesta necessitat.

Per tant, hi havia tres tipus d’ubicacions on caure mort: per als menys afavorits, la fossa comuna; per a la classe mitjana, els nínxols, i, finalment, per a la classe alta, es van construir panteons. És en aquesta última zona on s’alça l’estàtua «El petó de la mort», una de les escultures més espectaculars del cementiri, esculpida el 1930. La signa Jaume Barba, tot i que se n’atribueix l’autoria a Joan Fontbernat Paituví.

El cementiri del Poblenou es va construir just a temps per acollir, l’any 1821, els més de sis mil cadàvers que va deixar la febre groga. En record de la tragèdia, hi podem veure un monument, obra també de Ginesi.

D’entre tots els difunts d’aquest cementiri, n’hi ha uns quants que perduraran en la memòria: Mari Santpere, Narcís Oller, Lola Anglada, Narcís Monturiol, Josep Anselm Clavé (la seva tomba és el primer treball de Lluís Domènech i Montaner), Valentí Almirall, José Luis Villalonga i el Santet (Francesc Canals i Ambrós), a la tomba del qual encara avui es poden trobar flors i espelmes dedicades a aquest noi que va morir el 1899, a l’edat de 22 anys, i que els veïns estimaven molt per la seva bondat i la seva dedicació als altres. Se’n sap poc, d’aquest personatge, però encara avui és lloc de pelegrinatge i molta gent hi diposita missatges, ofrenes, peticions, flors…

Visites guiades: primer i tercer diumenge de mes.

Visites nocturnes: es fan 2 visites nocturnes al cementiri del Poblenou l’any. Normalment n’hi ha una al març o l’abril i una altra a l’octubre o el novembre. Avisarem de la propera a través del grup de Facebook d’another BCN.

Informació més extensa sobre el cementiri del Poblenou.

Adreça: carrer del Taulat 2, 08005 Barcelona

Horari: de 8 a 18 h

Mostra Cementiri Poblenou en un mapa més gran