El barri del Somorrostro de Barcelona
El Somorrostro va ser un barri de Barcelona situat en el que avui seria part del Poblenou i part de la Barceloneta, sempre a tocar del mar.
Anava de l’hospital del Mar (l’hospital d’infecciosos) fins a les clavegueres del Bogatell.
Diuen que el nom podria venir d’«asomar el rostro», perquè des d’aquella primera línia de mar es veia com els pescadors treien el cap, però dubto que aquest sigui l’origen.
El Somorrostro era un barri marginal del qual es té constància des del 1882, la data de la referència més antiga que se’n conserva, al Diari de Barcelona. El barri va anar creixent, sobretot durant l’Exposició Universal de 1929, quan calia mà d’obra per a la construcció. Va durar fins al 1966, l’any en què el van enderrocar per deixar pas al que avui és la primera línia de mar (les torres Mapfre, la platja del Bogatell, fins al Fòrum, etc.).
Era conegut per la seva gran pobresa i hi vivien sobretot gitanos, pescadors i immigrants, en barraques posades de qualsevol manera. Quan hi havia temporal de llevant, moltes d’aquestes barraques desapareixien.
La resta de barcelonins el recorden perquè n’havien sentit a parlar, però no perquè hi haguessin estat, ni tan sols perquè s’hi haguessin acostat: no gosaven entrar en aquella zona, que els feia respecte i por sense saber gaire bé per què.
Carmen Amaya i el Somorrostro
És en aquest barri on va néixer Carmen Amaya, una de les millors ballarines i cantants de flamenc, que va marcar una època i un estil de ball. Dolores Giménez, presidenta i fundadora de l’Asociación Cultural Flamenca Carmen Amaya, recorda sobre la Carmen: «Mi hermana la mayor, me cuenta que actuó en un teatro de Barcelona, se agotaron las entradas, y muchos gitanos del somorrostro, se quedaron sin poder ir a verla, unos por falta de dinero, otros porque no quedaban localidades. Pues ella al enterarse se fue a su barrio y les bailó a sus gitanicos.»
Buscant, he trobat alguns comentaris sobre la vida de Carmen Amaya al Somorrostro; aquí teniu un fragment del seu testimoni:
«Hay un callejón para entrar en el Somorrostro, al lado del hospital de los infecciosos. Es un callejón para no hacer el rodeo y no tener que venir por la playa ni por las calderas del gas. Al entrar hay un poyete. Me extrañó mucho ver que el agua llegaba hasta allí. Eran como las dos y media. Papá iba muerto del susto. A ver qué ha pasado en la barraca nuestra, con tu madre y con los niños. Pero el agua había pasado milagrosamente por la tranquera de la choza, sin llegar hasta dentro. Como ya estábamos acostumbrados a estas cosas, nos pusimos a dormir. Hasta que al cabo de un rato, ¡ay, madre mía!, una ola entró hasta dentro, las camas, las ropas, todo flotando. Cogimos a los niños como pudimos y volvimos corriendo al callejón. Cientos de personas metidas en el callejón. Como a las nueve o las diez de la mañana, volvimos a las barracas. Las barracas, no existía ninguna, todas enterradas en arena. Veías lo que había sido tu barraca por un piquito que aparecía así, de cualquier cosa, así.»
Altres enllaços sobre el Somorrostro
D’altra banda, si us voleu fer una idea de com era aquest barri, bona part de les escenes de la pel·lícula «Los Tarantos» es van rodar al Somorrostro i es poden considerar cinema documental.
En aquesta pel·lícula, entre altres gitanos coneguts de l’època, també hi surt Carmen Amaya.
Buscant per internet també he trobat que el 2008 es va fer una exposició al Museu d’Història de Barcelona anomenada «Barraquismo: ciudad informal». En aquest web hi podreu veure algunes fotografies familiars, un mapa d’on eren aquestes zones de barraques, un vídeo amb testimonis i un petit resum de la seva història. Us n’avanço un petit fragment:
«El barraquismo de Barcelona, fenómeno urbano acaecido a lo largo del siglo XX, creó una ciudad informal junto a la ciudad planificada de los núcleos antiguos, el Eixample, los polígonos y otras formas de crecimiento periférico. Esta ciudad informal se extendió por la montaña de Montjuïc y el frente marítimo, y ocupó tanto las colinas como algunos espacios intersticiales de la periferia del Eixample.
Su total erradicación durante los años anteriores a la Barcelona olímpica no ha dejado rastro de ellos en el territorio, pero su historia, que pervive en la memoria de muchos de los antiguos barraquistas, sigue estando llena de luces y sombras.»
En aquest article s’hi teoritza més sobre la procedència del nom Somorrostro.
També us deixo un vídeo sobre el barraquisme a Barcelona.
La veritat és que costa trobar informació d’aquesta barriada; sembla que sigui una part oblidada de la ciutat. Per això, amb aquest post voldria animar els qui encara en tenen memòria a explicar les seves experiències i els seus records.
Més d’un mes després de publicar aquest post, ha sortit una notícia a La Vanguardia (09/11/2010) on s’anuncia que probablement es posarà el nom de Somorrostro a un tram de la platja de Barcelona. M’alegro per tots els qui han lluitat perquè el record d’aquest barri, encara que fos marginal, sigui una realitat.
