La Sagrada Família i la seva consagració
Demà és la consagració del Temple Expiatori de la Sagrada Família i, siguem religiosos o no, és un gran dia per a tots els catòlics del món i també per a tots els admiradors de Gaudí. La visita del papa ha donat una empenta a les obres, que és el que necessitava aquest temple expiatori, que es construeix des del 1882. Tot i que encara hi ha elements per acabar, a l’interior ja només hi falten els últims retocs. Ara, per primera vegada, se’n podrà apreciar la grandesa des de dins.
Si parlem una mica de la seva història, el temple expiatori de la Sagrada Família el va impulsar Josep Maria Bocabella, llibreter i filantrop, que arran d’una visita a Roma es va fer molt devot de sant Josep i va decidir fomentar els valors de la família cristiana. D’aquí ve el nom del temple, Sagrada Família, i la col·locació de la primera pedra, que es va posar el 19 de març de 1882, el dia de Sant Josep. Com a anècdota, la consagració de demà la farà el papa Benet XVI, que, quina casualitat, té Josep com a nom de pila. Quina coincidència més afortunada!
Com deia, el projecte es va encarregar primer a Francisco de Paula del Villar y Lozano, però per desavinences amb l’arquitecte assessor de Bocabella (Joan Martorell) va deixar el projecte. Finalment s’ofereix a Antoni Gaudí, que farà del temple de la Sagrada Família l’obra de la seva vida i, en definitiva, l’emblema de Barcelona. Gaudí comença les obres el 1883 i s’hi dedicarà fins a l’any de la seva mort, el 1926. Al principi de l’encàrrec, quan rep una donació important, decideix canviar l’orientació neogòtica i innova en tots els sentits. El projecte Gaudí consisteix en una gran església amb una càrrega simbòlica important, amb l’objectiu que sigui una explicació dels ensenyaments dels Evangelis i de l’Església. A la mort de Gaudí, del projecte en van quedar plànols i una maqueta de guix que va quedar malmesa durant la Guerra Civil espanyola. Al capdavant del projecte s’hi van posar els arquitectes Francesc Quintana, Isidre Puig i Boada i Lluís Bonet i Garí. La part escultòrica de la façana de la Passió, en canvi, es va encarregar a Josep Maria Subirachs. Les escultures de Subirachs van causar polèmica perquè trencaven amb l’estil de Gaudí.
El temple sempre ha estat expiatori, és a dir, des del principi s’ha anat construint amb donatius. El mateix Gaudí va dir: «El Temple Expiatori de la Sagrada Família el fa el poble i s’hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en la voluntat del poble». De tota manera, a Barcelona hi ha moltes esglésies que s’han fet gràcies a la voluntat i l’esforç del poble, com Santa Maria del Mar.
La Sagrada Família, un cop acabada, destacarà per 18 torres còniques circulars: quatre a cadascuna de les tres entrades, 12 en total, dedicades als apòstols; a manera de cúpules hi haurà un sistema de sis torres, amb una torre central de 170 m dedicada a Jesús, 4 més al seu voltant dedicades als evangelistes i un segon cimbori dedicat a la Mare de Déu. L’interior estarà format per columnes arborescents i inclinades i per voltes basades en hiperboloides i paraboloides, que busquen la forma òptima de la catenària.
Tot i que el traçat urbanístic inicial era més ambiciós (preveia uns jardins en forma d’estrella octogonal al voltant de la Sagrada Família perquè es pogués veure des de tot arreu), el ràpid creixement de la ciutat a principis del segle XX i l’encariment dels terrenys van fer que l’ampli jardí quedés reduït al que és avui: dues places, una a cada façana principal.
Com a curiositat, de tota la simbologia que hi ha a la Sagrada Família, m’agradaria comentar un quadrat màgic que apareix a la façana de la Passió, al costat de l’escultura del «bes de Judes». És una quadrícula de 4×4 nombres en què tots, sumats en horitzontal, en vertical i en les diagonals principals, donen 33. De Gaudí, que a més de ser un gran arquitecte era molt devot, es diu que, tot i que no hi ha documentació que ho provi, podria haver format part de la maçoneria; en tot cas, no dubto que li ho proposessin. Per tant, el 33 pot ser una referència a l’edat en què va morir Crist o bé al grau més alt de la maçoneria (potser el segon cas ve del primer, no ho sé). En tot cas, us proposo un repte: buscar els altres 2 quadrats màgics que hi ha a la Sagrada Família, perquè n’hi ha un total de 3 en tot el temple. 😉 Sincerament, no ho sé del cert, però m’ho han dit; jo també els buscaré.
Per acabar, us deixo aquest enllaç per si voleu informació molt més extensa sobre la Sagrada Família.
Mostra Temple de la Sagrada Família en un mapa més gran
