Ai! Pobreta santa Eulàlia, quant va patir i que poc que la recordem. Un mite oblidat. Però Barcelona té diversos llocs que li fan justícia. Per començar, la Catedral de Barcelona està dedicada a ella —es diu Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia—, i sota l’altar hi ha la cripta de Santa Eulàlia, on suposadament reposen les seves restes, en un sepulcre d’alabastre sostingut per 8 columnes que n’explica tota la història. Les despulles de santa Eulàlia van desaparèixer durant segles i es van redescobrir a Santa Maria del Mar, des d’on es van traslladar en processó fins al seu lloc actual, la Catedral. Avui dia, l’accés a la cripta es limita al dia de Santa Eulàlia, el 12 de febrer, un homenatge a la petita perquè li parem una mica d’atenció.

Cripta de Santa Eulàlia, Catedral de Barcelona

La llegenda, de la qual es té constància a partir del segle VII, es remunta a l’època romana, al segle II, quan el cristianisme encara no s’havia consolidat com a religió. Es diu que l’Eulàlia, una nena de 13 anys, va voler expressar obertament la seva fe davant les autoritats romanes, i aquestes la van martiritzar. Va patir 13 martiris, un per cada any de vida. El martiri del qual més s’ha sentit a parlar, i que té un carrer dedicat al Barri Gòtic, la baixada de Santa Eulàlia, és que la van ficar dins d’una bota plena de vidres, claus i ganivets i la van deixar caure per aquest pendent, que antigament era el doble de llarg. Avui dia, si alceu la vista al començament del carrer, hi veureu una petita verge i un poema dedicat a aquell moment, del qual santa Eulàlia va sortir il·lesa. Finalment, després de tots els martiris, la van crucificar en una creu en forma d’aspa, que és, juntament amb una ploma, el símbol inequívoc d’aquesta verge i l’emblema de la Catedral.

Baixada de Santa Eulàlia, carrer Barcelona

Altres llocs de Barcelona li fan honor, com el passeig de Santa Eulàlia o el carrer de l’Arc de Santa Eulàlia, on, segons la llegenda, va estar molt de temps presonera i on també trobem una petita verge. O places com la plaça del Padró, la plaça de l’Àngel o el pla de la Boqueria, places on es va dir que la van crucificar i on trobem estàtues dedicades a ella.

Tenia 13 anys, va viure 13 martiris i 13 són les oques blanques que viuen al claustre, que representen la puresa d’aquesta nena (a més, diuen que l’Eulàlia, filla d’una família noble de Barcelona, pasturava oques a la seva finca de Sarrià).

La van canonitzar i nomenar patrona de Barcelona el 633. Però el 1868 va perdre el patronatge en favor de la Mare de Déu de la Mercè, que és l’actual patrona de la ciutat i a qui devem, el 24 de setembre, la festa major de la Mercè.

No se sap si santa Eulàlia va existir realment o no, però el que sí que és una realitat és el naixement del seu culte. Una dona de Barcelona, valenta, forta, justa, que va defensar els seus ideals i conviccions. Així que no us oblideu de santa Eulàlia, «la que parla bé». I us animo a buscar-ne referències per la ciutat.

Consulteu aquest blog per a més informació sobre santa Eulàlia.

I a continuació, un documental dedicat a «la que parla bé», que és el significat del nom Eulàlia.