El clavegueram de l'Eixample

Cada dia ens dutxem, fem les nostres necessitats, posem alguna rentadora o el rentaplats, ens rentem les mans, etc. A la ciutat també cal regar els parcs o netejar els carrers… Les tasques diàries que fan servir aigua són moltes, i generen cada dia entre 5.000 i 7.000 litres d’aigües residuals per segon. Sense entrar en qüestions de sostenibilitat, tot això suposa un món subterrani paral·lel de 1.693 km de rius i afluents que porten l’aigua a les depuradores.

Les clavegueres més antigues que s’han trobat a Barcelona són de l’època romana: els romans ja eren conscients que calia evacuar aquestes aigües residuals, sobretot per raons d’higiene i de salubritat. Des d’aleshores el sistema s’ha anat perfeccionant. La xarxa de clavegueram de l’Eixample, que es pot visitar en el tram del passeig de Sant Joan entre la Diagonal i Aragó, és de 1891.

Ahir vaig anar a aquesta visita, que organitza La Fàbrica del Sol, i és molt interessant. El punt de trobada, amb reserva prèvia per telèfon o per correu, és al passeig de Sant Joan, 91. T’equipen amb casc i guants i, per unes escales, baixes a la part més decent de tot el clavegueram de Barcelona (la més decent perquè aquest tram el tenen condicionat per a les visites). Fa pudor i durant el recorregut treu el cap alguna rata, però la visita és totalment recomanable.

Cada carrer de la ciutat té un túnel, més gran o més petit, per on circula l’aigua residual de cada edifici, que hi arriba per un petit orifici al canalet. Als laterals hi ha unes entrades més grans, que és per on entra l’aigua dels carrers quan plou. Quan s’arriba a Aragó hi ha una petita cascada que desvia l’aigua del pas del metro i, un cop passat el carrer d’Aragó, unes bombes tornen a pujar l’aigua al seu nivell. Pel costat de la Diagonal, just a sota de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, un riu força important porta els residus de la part de Barcelona que queda per sobre de la Diagonal.

Com podeu veure en aquesta foto, i en d’altres si aneu al facebook d’anotherBCN, l’aigua porta pocs residus sòlids. Tant el paper de vàter com els nostres propis residus, per dir-ho finament, es desfan gairebé del tot (també depèn de l’alçada del pis on vius). Qualsevol altra cosa no s’acaba desfent, i per això hem de limitar i controlar el que llencem al vàter.

Tota aquesta aigua va a parar a la depuradora, on primer es filtra per unes reixes i després uns bacteris acaben d’eliminar les parts sòlides que hi puguin haver quedat. Un cop fet tot el procés de depuració, l’aigua va a parar al mar.

Quan hi ha grans pluges, es fan servir uns dipòsits d’aigua (el de sota del parc de Joan Miró es pot visitar) que alleugen aquesta estructura subterrània i eviten, moltes vegades, que les tapes de les clavegueres saltin. Tota aquesta aigua emmagatzemada es fa servir per regar parcs i fonts ornamentals.

Una curiositat: dins dels túnels hi ha cablejat; es tracta de la fibra òptica. És l’únic cable que pot aprofitar aquests túnels, ja que ni l’aigua ni la humitat interfereixen en la comunicació.

Fotos de la visita a les clavegueres.

Més informació sobre les clavegueres.

Mostra Visita a les clavegueres del passeig de Sant Joan en un mapa més gran