Rambla de Catalunya, la Girafa Coqueta i el Bou Pensant

La rambla de Catalunya és un passeig de Barcelona que sempre ha quedat a l’ombra del passeig de Gràcia o de la Rambla, però també té un encant especial i senyorial que atrau tant el visitant com el barceloní en qualsevol època de l’any.

Amb restaurants i cafès, botigues centenàries, edificis modernistes i alguna que altra església i galeria d’art, a la rambla de Catalunya es pot gaudir d’un passeig tranquil a l’ombra dels til·lers.

Val la pena aturar-se a mirar llocs tan bonics o tan particulars com aquests (en ordre de baixada des de la Diagonal):

• La Casa Serra de Puig i Cadafalch, de 1908, actual seu de la Diputació de Barcelona (cantonada amb la Diagonal).
• L’església de la Mare de Déu de Montsió (núm. 115 de la rambla de Catalunya), que ha viatjat per Barcelona diverses vegades fins a la seva ubicació actual.
• El restaurant La Bodegueta (núm. 100 de la rambla de Catalunya), de 1942, un lloc autèntic que fa olor de vi de bóta, on s’entra per unes escales estretes i on serveixen tapes o platets boníssims.
• La farmàcia Bolós (núm. 77 de la rambla de Catalunya), d’estil modernista, amb una porta de fusta i vidre emplomat.
• La ferreteria Villà (núm. 54 de la rambla de Catalunya), de 1912, també d’estil modernista, on continuen l’ofici atenent com el segle passat, diuen.

Altres comerços emblemàtics de la rambla de Catalunya ja han passat a la història, com el Colmado Quílez, un dels més emblemàtics de Barcelona, o la galeria d’art Prats, que abans havia estat una barreteria.

A tots dos extrems de la rambla de Catalunya, el passeig queda delimitat per unes estàtues d’animals humanitzats de caràcter irònic. Al costat de la Gran Via tenim el Bou Pensant, i a l’avinguda Diagonal ens sorprèn la Girafa Coqueta. Totes dues estàtues són de Josep Granyer i s’inspiren en obres mestres com «El pensador» de Rodin i la «Paulina Bonaparte» d’Antonio Canova, respectivament.

L’origen d’aquestes peces és una reivindicació de l’associació Amics de la Rambla de Catalunya per protegir el passeig d’un projecte devastador: el volien convertir en una artèria de circulació. Per impedir-ho van recórrer a l’art i van vendre el passeig com un parc d’escultures de Josep Granyer, un projecte que va salvar la rambla però que no es va dur a terme del tot: en lloc de les deu estàtues que havien de decorar cadascuna de les cantonades del passeig, només se’n van fer la primera i l’última, la Girafa Coqueta i el Bou Pensant.

Des del blog volem donar les gràcies a aquestes petites associacions que, amb el seu esforç i la seva insistència, han aconseguit mantenir petits tresors de Barcelona.

>> Post patrocinat per Domiciliacion de sociedades Barcelona.